Una vida de mala sort

LLETRA:
http://www.sing365.com/music/lyric.nsf/Goodbye-lyrics-Mudvayne/B70A4679FFF00FC848256CA0002B1C6D






Deixa't emportar amb els optimistes
cap a una felicitat falsa però feliç, somia truites,
vola cap al sol amb ales de cera fins que es fonin i t'aixafis.
O mor amb els pessimistes,
recreant-te en els malsons que es repeteixen,
topant de peus a terra fins a enfonsar-te i no poder sortir.

El terme mig és una utopia, el món es mou per antropia.

I que el món és una merda, "la gent en el fons és bona",
la gent és dolenta, no en el fons, per que aquest fons mai ha existit.

Tu estas bé, somrient, sembles esperançat i tot.
Fet pols. Ets un mínim residu del que vas ser.

Deixes passar oportunitats segures per fidelitat al que només és una idea
dintre del teu puto cap dur i buit de tot menys d'aire, serrín i sentiments.

I escoltes cançons tristes, que donen un ambient lent i depressiu al teu voltant. I t'aïlles del món. A vegades menges el doble del normal, tan aviat com no menges res. I t'aïlles de tu.
I qué hi queda dins teu?

Miralls trencats en milers de trossos, records llunyans, potser inventats,
que el vent s'emporta, entre pols i brossa que se't fica als ulls i et fa plorar.

I que si vius estimaràs, que si estimes sofriràs,
però no voldras començar altre cop des de zero, mai, per que no vols.
No vols!

T'agrada sofrir? "Ja passarà sol, allò que era etern. Si en el fons mola..."
I no començes mai des de zero, mai, per que no pots.
No pots.


No pots.




No pots.








No pots.














No pots...

Mirall trencat, tota una vida de mala sort
(o el que és el mateix, un parell d'anys anys).

Poema de la felicidad infinita

NOTA: Pensava escriure-ho en forma de narració. No ho he fet però no descarto fer una historia semblant en el futur.

5
Existe la leyenda fantástica
De una flauta impresionante
Que a toda bestia andante
Volvía infinitamente fanática
Hasta estar dispuesto a matar.

Según dice la historia citada
Si alguien toca con harmonia
El instrumento sin monotonia
La felicidad eterna será encontrada
Hasta sus dias finiquitar.

4
Un hombre muy valeroso
Capaz de matar a un oso
Quiso la flauta para sí
Para poder ser feliz así

Pasó resistiendo las más grandes penurias
Abandonó por la causa tentaciones y lujurias
Tal era su deseo que puso toda su alma
Se jugó sin inmutarse su dinero, salud y calma

3
Saltó muros y derribó a bestias
Solia ver las heridas profundas
Como insignificantes molestias

Combatió a otros con quienes compartia
Objetivo, orígenes, valores y pensamientos
Apartándolos de su camino, haciéndose via.

2
Estaba atento a cada instante, siempre vigilando
Pasaba los dias durmiendo y las noches vagando

Hasta que a su meta llegó, satisfecho
Habiendo superado el difícil camino hecho

1
Feliz, cogió la flauta y en su boca la situó

Tocó una nota y el veneno en la boquilla le mató
0

...

No sé que hay despues de la muerte
Pero estate seguro que la dicha calamidad
Que envió al hombre a su mala suerte
Fue lo que convirtió la leyenda en realidad.